El tercer dia d'actuacions va ser a Ramallah. Però abans de mostrar els nostres balls als palestins de la localitat vam voler saber més sobre la repressió que pateix aquest poble. Per això, Jamal Juma, representant de l'associacio Stop the Wall, que lluita contra el mur i els efectes que provoca, ens va oferir una xerrada. Juma va destacar que el mur és un projecte polític de l'estat isrealià per a confiscar i aillar els recursos de Palestina. També va fer un repàs històric dels diferents episodis rellevants de l'ocupacio israeliana i de les intifades palestines que va justificar amb la frase "Exisitir és resistir". A més, el representant d'Stop the Wall ens va explicar quins són els elements que sostenten l'apartheid que l'estat israelià ha creat en aquesta terra com la mateixa construcció del mur o les zones industrials que passen a estar sota el seu control amb l' objectiu d'ofegar l'economia palestina. Davant d'aixo, Juma va concloure que una de les solucions és el boicot a Israel.Després, una advocada del col·lectiu Addameer, de suport psicològic i jurídic als presos i els seus familiars, ens va explicar la situació dels reclusos palestins. L'advocada va explicar que actualment hi ha 8.100 presos palestins (60 dones, 390 joves i 450 detinguts sense jutjar). La ponent ens va explicar que la tortura es una pràctica habitual a les presons d'aquest territori. Els anys 70-80 predominaven les tortures físiques, mentre que a partir dels 90 també van introduir la psicològica. Aquesta consisteix en amenaçar els presos de detenir i torturar els seus familiars si no els proporcionen la informació que ells volen i també en aillar els detinguts durant llargs períodes.
D'acord amb la llei administrativa isrealiana poden detenir un palestí sense carrecs durant sis mesos sota el pretex que es una persona perillosa. Aquest període es pot allargar de manera indefinida sense saber el motiu pel qual han estat detinguts. L'advocada també ens va explicar que hi ha un tracte desigual si el pres és palestí o bé israelià. Un palestí pot estar detingut 8 dies sense cap assistencia l
egal, mentre que si el pres es un isrealia el periode es de 24 hores. Un palestí assoleix la majoria d'edat als 16 anys, en canvi un israelia ho fa als 18. A més, un près palestí pot ser interrogat mig any abans del judici, mentre que en el cas d'un isrealià només ho poden fer 30 dies abans.Les condicions a dins les presons son pèssimes ja que els presos palestins no reben atenció mèdica, ni educació, el menjar és escàs i no els permeten llegir premsa amb l'objectiu de privar-los de comunicació amb l'exterior. A més, els presos palestins només tenen dret a una visita l'any que dura 40 minuts. Però els 900 presoners de l'àrea de Gaza no reben cap visita des de l'any 2007.
Això del boicot a Israel no ho veig gens clar. Tendeixo a pensar que la gent és igual de bona a tot arreu. Els palestins, no són pas millors que els israelians. Els que creen aquesta situació són 4 que tenen el poder. I els militars que els segueixen (pq un militar per definició compleix ordres, no pensa per si mateix) i quan la situació ja està liada la resta es mouen per odis i venjances (tu em vas matar el fill, jo et mataré el teu).
Amb un boicot, es perjudica a la gent del poble, que no en tenen cap culpa, i els 4 poderosos que creen la guerra, ben poc els afecta.
No estic del tot d'acord amb el que planteges Núria, doncs el poble israelià escull democràticament els seus representants polítics i aquests (els que ara governen) estan a favor de la situació d'aïllament que pateixen els palestins.
Està clar que no tots els israelians són dolents, igual que no tots els palestins són bons. Però és colpidor veure els 12 metres de mur darrera el qual han confinat a les ciutats palestines del west bank,veure els controls que han de sofrir tots els palestins per moure's, la pressió que exerceixen els colons sobre la població palestina, i un llarg etcètera.