.

El matí a Jerusalem -després de comprar el diari- va començar amb un cercavila per la ciutat antiga, el so dels bastons i la música de gralles i tabals es feia sentir a la Capital de la Cultura Àrab 2009, on turistes, botiguers i gent de diferents religions passava pels carrers de la ciutat més disputada entre israelians i palestins. El recorregut va acabar a la Porta de Damasc, on els bastoners vam actuar davant les mirades de turistes, palestins i fins i tot alguns jueus que preguntaven bocabadats què eren aquests balls. Després de dinar vam passejar pels diferents barris de la ciutat vella: el jueu, l'armeni, el cristià i el musulmà.

A la tarda, de camí cap a Betlem, ciutat on hi conviuen cristians i musulmans, podíem veure alguns assentaments israelians propers a la ciutat. Ens trobàvem al lloc on va néixer Jesús, així que no hi podia faltar la visita a l’església de la Nativitat, on vam presenciar l'escena que any rere any reproduíem als pessebres de casa nostra, suposo que és per això que ens van començar a venir al cap un munt de nadales (A Betlem, me’n vull anar!... entre d’altres) que vam cantar allà mateix, tot recreant un estrany ambient nadalenc malgrat la calor. Després de passejar per la ciutat vam anar a Beit Sahour, un barri de Betlem, concretament al camp de treball de l'OPGAI (Occupied Palestine and System Gollan Hights Advocacy Initiative), on joves i voluntaris internacionals de diferents països van seguir els balls de bastons. La festa va continuar amb unes actuacions de dabke, ball típic palestí que ens van mostrar els joves d'allà i va acabar amb una barbacoa per a tothom al més pur estil palestí: amb hummus, pa de pita i pollastre.