.

Per fí teníem un matí lliure! Uns el van aprofitar per dormir i descansar, ja que a les nostres cares es començava a fer evident el cansament, i altres el van aprofitar per fer una excursió al mar Mort (prop de Jericó). Allà van experimentar l'efecte de banyar-se en unes de les aigües més salades del món, a més de 400 metres per sota del nivell del mar, el punt més baix de la Terra.
Havent dinat ens vam trobar per a fer una actuació en un poble al costat de Betlem, on prop d’un centenar de joves es van interessar pels nostres balls. I tot seguit vam arribar a Betlem per ballar a la plaça del davant de l’església de la Nativitat, on alguns turistes i curiosos ens observaven sorpresos.

Després vam anar al camp de refugiats d'Aida, a tocar del mur i envoltat per un altre mur, on hi viuen unes 5.000 persones en unes condicions lamentables, ja que els recursos que hi arriben estan controlats pels israelians i resulten escassos per a tanta gent. A l'entrada, com en tots els camps, hi havia una clau gegant que simbolitza el retorn, perquè la gent que hi viu va agafar unes quantes coses i les claus de casa per tornar al cap de poc temps, tot i així són allà des de l'ocupació de 1948. Des del terrat d'una casa vam poder percebre la magnitud del mur, les torres de vigilància i l'aïllament que suposa viure en aquella ciutat. Vam observar que al cel hi havia alguns estels que els nens havien deixat anar, segurament com a expressió o desig de llibertat. Després ens vam acostar al mur de formigó, d'uns 8 metres d'alçada, on entre diverses pintades hi havia una bandera palestina i una senyera. Alguns de nosaltres vam deixar-hi el nostre missatge i tot seguit, davant l'atenta mirda d'alguns infants, vam cantar L'Estaca.