.

Picant fort contra el mur! (Qalqilia)

2009-08-23T11:34:00.000-07:00

Últim dia: Haifa i Akka

2009-08-22T18:13:00.000-07:00

L’últim dia, de bon matí ens vam acomiadar d’Hebron, la ciutat on havíem dormit tots els dies, per anar cap a Haifa i Akka. Anàvem amb dos autocars i per entrar a territori israelià ens vam trobar amb un checkpoint, un parell de soldats van pujar a l’autocar i ens van demanar el passaport a tots, ens van fer agafar tot l’equipatge que dúiem i en fila, un per un, ens van fer passar pel punt de control. Aleatòriament anaven obrint motxilles, miraven que els llibres fossin llibres i anaven passant una espècie de raspallet pels passaports per detectar que tot fos correcte. La cerimònia va durar una hora per cada autocar, així que vam arribar a Haifa dues hores tard. Allà vam aprofitar per dinar i ens vam trobar amb un noi i una noia palestins de Baladna -una associació per a la joventut àrab- que ens van fer de guies durant la resta del dia. A la tarda vam arribar a Akka, una ciutat portuària on el 20% de la població és palestina i es concentra a la ciutat antiga. Sota un sol espatarrant vam ballar a la zona del port, al costat d'un monument dedicat a un palestí que els isrealians havien arrencat. Vam fer un passeig pel casc antic i vam fer l’última ballada en una plaça, on nens, joves i avis estaven atents a l’actuació, en acabar ens van oferir aigua per fer passar la calor. Però alguns no en van tenir prou i es van acostar en una platgeta del costat del port per banyar-se. Vam tornar cap a Haifa, on havíem de passar l’última nit plegats i després de sopar vam acabar la nit de festa en una zona de bars i cantant L’hora dels adéus.

Betlem, 14/08/2009

2009-08-15T07:26:00.000-07:00

Per fí teníem un matí lliure! Uns el van aprofitar per dormir i descansar, ja que a les nostres cares es començava a fer evident el cansament, i altres el van aprofitar per fer una excursió al mar Mort (prop de Jericó). Allà van experimentar l'efecte de banyar-se en unes de les aigües més salades del món, a més de 400 metres per sota del nivell del mar, el punt més baix de la Terra.
Havent dinat ens vam trobar per a fer una actuació en un poble al costat de Betlem, on prop d’un centenar de joves es van interessar pels nostres balls. I tot seguit vam arribar a Betlem per ballar a la plaça del davant de l’església de la Nativitat, on alguns turistes i curiosos ens observaven sorpresos.

Després vam anar al camp de refugiats d'Aida, a tocar del mur i envoltat per un altre mur, on hi viuen unes 5.000 persones en unes condicions lamentables, ja que els recursos que hi arriben estan controlats pels israelians i resulten escassos per a tanta gent. A l'entrada, com en tots els camps, hi havia una clau gegant que simbolitza el retorn, perquè la gent que hi viu va agafar unes quantes coses i les claus de casa per tornar al cap de poc temps, tot i així són allà des de l'ocupació de 1948. Des del terrat d'una casa vam poder percebre la magnitud del mur, les torres de vigilància i l'aïllament que suposa viure en aquella ciutat. Vam observar que al cel hi havia alguns estels que els nens havien deixat anar, segurament com a expressió o desig de llibertat. Després ens vam acostar al mur de formigó, d'uns 8 metres d'alçada, on entre diverses pintades hi havia una bandera palestina i una senyera. Alguns de nosaltres vam deixar-hi el nostre missatge i tot seguit, davant l'atenta mirda d'alguns infants, vam cantar L'Estaca.

Jerusalem i Betlem, 13/08/2009

2009-08-14T08:55:00.000-07:00

El matí a Jerusalem -després de comprar el diari- va començar amb un cercavila per la ciutat antiga, el so dels bastons i la música de gralles i tabals es feia sentir a la Capital de la Cultura Àrab 2009, on turistes, botiguers i gent de diferents religions passava pels carrers de la ciutat més disputada entre israelians i palestins. El recorregut va acabar a la Porta de Damasc, on els bastoners vam actuar davant les mirades de turistes, palestins i fins i tot alguns jueus que preguntaven bocabadats què eren aquests balls. Després de dinar vam passejar pels diferents barris de la ciutat vella: el jueu, l'armeni, el cristià i el musulmà.

A la tarda, de camí cap a Betlem, ciutat on hi conviuen cristians i musulmans, podíem veure alguns assentaments israelians propers a la ciutat. Ens trobàvem al lloc on va néixer Jesús, així que no hi podia faltar la visita a l’església de la Nativitat, on vam presenciar l'escena que any rere any reproduíem als pessebres de casa nostra, suposo que és per això que ens van començar a venir al cap un munt de nadales (A Betlem, me’n vull anar!... entre d’altres) que vam cantar allà mateix, tot recreant un estrany ambient nadalenc malgrat la calor. Després de passejar per la ciutat vam anar a Beit Sahour, un barri de Betlem, concretament al camp de treball de l'OPGAI (Occupied Palestine and System Gollan Hights Advocacy Initiative), on joves i voluntaris internacionals de diferents països van seguir els balls de bastons. La festa va continuar amb unes actuacions de dabke, ball típic palestí que ens van mostrar els joves d'allà i va acabar amb una barbacoa per a tothom al més pur estil palestí: amb hummus, pa de pita i pollastre.

La brigada bastonera al diari Al Quds (13/08/09)

2009-08-14T05:29:00.000-07:00

Tercer dia: Ramallah

2009-08-13T02:06:00.000-07:00

El tercer dia d'actuacions va ser a Ramallah. Però abans de mostrar els nostres balls als palestins de la localitat vam voler saber més sobre la repressió que pateix aquest poble. Per això, Jamal Juma, representant de l'associacio Stop the Wall, que lluita contra el mur i els efectes que provoca, ens va oferir una xerrada. Juma va destacar que el mur és un projecte polític de l'estat isrealià per a confiscar i aillar els recursos de Palestina. També va fer un repàs històric dels diferents episodis rellevants de l'ocupacio israeliana i de les intifades palestines que va justificar amb la frase "Exisitir és resistir". A més, el representant d'Stop the Wall ens va explicar quins són els elements que sostenten l'apartheid que l'estat israelià ha creat en aquesta terra com la mateixa construcció del mur o les zones industrials que passen a estar sota el seu control amb l' objectiu d'ofegar l'economia palestina. Davant d'aixo, Juma va concloure que una de les solucions és el boicot a Israel.

Després, una advocada del col·lectiu Addameer, de suport psicològic i jurídic als presos i els seus familiars, ens va explicar la situació dels reclusos palestins. L'advocada va explicar que actualment hi ha 8.100 presos palestins (60 dones, 390 joves i 450 detinguts sense jutjar). La ponent ens va explicar que la tortura es una pràctica habitual a les presons d'aquest territori. Els anys 70-80 predominaven les tortures físiques, mentre que a partir dels 90 també van introduir la psicològica. Aquesta consisteix en amenaçar els presos de detenir i torturar els seus familiars si no els proporcionen la informació que ells volen i també en aillar els detinguts durant llargs períodes.

D'acord amb la llei administrativa isrealiana poden detenir un palestí sense carrecs durant sis mesos sota el pretex que es una persona perillosa. Aquest període es pot allargar de manera indefinida sense saber el motiu pel qual han estat detinguts. L'advocada també ens va explicar que hi ha un tracte desigual si el pres és palestí o bé israelià. Un palestí pot estar detingut 8 dies sense cap assistencia legal, mentre que si el pres es un isrealia el periode es de 24 hores. Un palestí assoleix la majoria d'edat als 16 anys, en canvi un israelia ho fa als 18. A més, un près palestí pot ser interrogat mig any abans del judici, mentre que en el cas d'un isrealià només ho poden fer 30 dies abans.

Les condicions a dins les presons son pèssimes ja que els presos palestins no reben atenció mèdica, ni educació, el menjar és escàs i no els permeten llegir premsa amb l'objectiu de privar-los de comunicació amb l'exterior. A més, els presos palestins només tenen dret a una visita l'any que dura 40 minuts. Però els 900 presoners de l'àrea de Gaza no reben cap visita des de l'any 2007.

Segon dia d'actuacions: Hebron

2009-08-12T07:59:00.000-07:00

El segon dia d'actuacions va ser intens. Les colles vam fer quatre actuacions diferents a Hebron. La primera va ser de bon matí a la placa principal d' aquesta localitat a prop de l Hebron Rehabilitation Committee, una entitat que lluita contra la demolició i ocupació de cases a la part antiga de la ciutat. De fet, Hebron és un dels llocs on la tensió entre colons i palestins és més evident ja que han fet fora els palestins dels pisos superiors de casa seva per instal·lar-s'hi. Davant d'aquesta situacio als palestins no els ha quedat més remei que habitar les plantes baixes amb la tensió constant que això suposa. A més, els isrealians han fet tancar més de 500 botigues en una ciutat on nomes hi ha 400 colons i hi viuen 600.000 palestins.

La segona actuació va ser en un dels carrers principals de la part antiga d Hebron sota unes xarxes que han instal·lat els palestins per evitar que els colons els llencin pedres i altres objectes. Molts dels palestins que passaven per allà es van aturar per veure les nostres actuacions i ens van aplaudir amb entusiasme.

La tercera ballada, en una placeta situada a la part mes nova de la ciutat, va ser seguida fins i tot des de les finestres d'alguns edificis del voltant.

L'última actuació del dia va ser en el marc d un acte que es feia al Children Happiness Center (Hebron). Les colles bastoneres van actuar davant de més de 500 joves que també van oferir actuacions artístiques.

Finalment, la jornada va acabar amb un concurs de garrotins entre les diferents colles bastoneres al costat de l'hotel. L'endemà, Ramallah ens esperava.

Primera actuació: Camp de refugiats d'Alarov (Hebron) 10.08.2009

2009-08-11T07:18:00.000-07:00

Presentació

2009-08-02T12:05:00.000-07:00

Per què anem a Palestina?

En motiu del nomenament de Jerusalem com a Capital de la Cultura Àrab 2009 per part de la Lliga Àrab i en base al Programa de Capitals de la Cultura de la UNESCO, les diferents nacions convidades duen a terme, al llarg d’aquest any, una sèrie d’activitats culturals entre les quals destaquen: camps de treball internacionals, conferències i lectures. Per la seva banda, Palestina organitza un festival de música, dansa, poesia i teatre, així com una exposició fotogràfica sobre la Història de Jerusalem i la situació actual. Pel que fa a la nostra cultura, l’activitat que es durà a terme serà Dies de la cultura catalana a Palestina en què músics i bastoners/es viatjaran per presentar la cultura popular catalana al poble palestí. A través dels diferents concerts i actuacions es pretén promoure el diàleg intercultural i estrènyer els llaços d’entesa i solidaritat entre pobles.
Cal recordar que el passat mes de març, les autoritats israelianes van prohibir una desena d’activitats culturals i esportives que formaven part del Programa de “Jerusalem, Capital Àrab de la Cultura”. Sota el pretext que aquestes qüestionaven la sobirania israeliana de Jerusalem, van impedir, entre d’altres, que es realitzés una reunió de nenes i un partit de futbol entre nens en una escola.

Qui va a Palestina?

Un total de 91 persones que formen part de les següents 12 colles bastoneres: Colla Bastonera del Montserratí (Baix Llobregat Nord), Pla de l'Aigua (Lleida), Bastoners Quico Sabaté (Sant Celoni), Bastoners del Canyeret (Badalona), Colla Bastonera de Sants (Sants, Barcelona), Agrupació de Ball de Bastons de Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú), Cop a Cop (Gràcia, Barcelona), Bastoners de Ribes (Sant Pere de Ribes), Picadits de Vilassar (Vilassar de Mar), Bastoners de La Llacuna (La Llacuna), Colla Bastonera del Vendrell (El Vendrell), i la Colla de Ball de Bastons de Masquefa (Masquefa), amb el suport de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.
Durant l’estada a Palestina un equip de càmeres acompanyarà els bastoners per a l’elaboració d’un documental.

Preparació del viatge:

La Coordinadora de Ball de Bastons -que aplega totes les colles bastoneres de Catalunya- ha buscat el suport de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina per a l’organització del viatge. Des de fa mesos han treballat plegats per programar l’agenda i contemplar els diferents aspectes de l’estada a Palestina.

Per a la preparació del viatge s’han dut a terme unes Jornades de Formació en què s’ha informat a tots els participants sobre els perills i les precaucions que cal prendre en una zona de conflicte armat. Així, per a tots els que viatgen a Palestina, durant un cap de setmana, s’han realitzat xerrades sobre la Història Contemporània de Palestina, Dret Internacional a Israel/Palestina i Aspectes culturals i Jerusalem 2009. A més, s’han aprofitat els dies de les Jornades per coordinar els assajos conjunts i cohesionar el grup.

Programa d’actuacions dels bastoners/es (pendent de confirmacio):

11/08/2009 > Hebron
12/08/2009 > Ramallah
13/08/2009 > Jerusalem
14/08/2009 > Betlem
15/08/2009 > Acre